Castanyada !!!

 Aquí veiem bona part dels moniatos disfressats que la castanyada, celebrada el divendres dia 30 d'octubre, ens ha deixat, amb la participació d'alumnes i professors de les diverses famílies de Formació professional.

 Aquí veiem el moment en que tots aquells i aquelles que han fet de jurat han estat mirant bé quins eren els moniatos que mereixien ser premiats. El més treballat, el més "Friki", el més original, el més bonic i el menys agraciat.

 Aquí veiem alguns dels moniatos triats com a més ben disfressats i bonics.

Una part dels alumnes de primer d'Integració social, sempre apunt per passar-ho bé i contagiar bona energia a tothom. Amb castanyero/a espontani, tot un detall per part del company Xavi. Un dels moniatos premiats ha estat el del Gerard, i uns dels més comentats han estat l'àcar de la Núria, el cargol-paper de la Clara i el gosset hiperrealista de l'Andrea. Moltes felicitats a tot el grup per la vostra participació i entusiasme !!!!

Roda d'aliments feta per alumnes de segon d'APSD

Una part dels alumnes de segon del CFGM d'Atenció a les persones en situació de dependència ens han fet arribar aquesta foto en la qual ens mostren la roda d'aliments que han elaborat a partir del treball d'aspectes nutricionals que cal tenir present a l'hora d'atendre a les persones.
Felicitats !!!!!

Activitat a les aules

 En les dues imatges superiors veiem alguns alumnes de primer d'Integració social fent una dinàmica per analitzar aspectes pràctics del treball en equip.

En les tres imatges superiors veiem alumnes de segon d'Integració social preparant els seus moniatos disfressats per a la festa de la castanyada participativa que se celebrarà el divendres 30 d'octubre.

Tots els projectes d'aprenentatge - servei ja estan en marxa !!!

 Preparant la castanyada pels avis i àvies de la residència de Navàs, amb la col·laboració de voluntaris de Caritas.

 Temps de lleure al SSIB de Puig-reig, abans de fer tasques escolars,...

 Els adolescents del Raig fent una tarda de video-jocs, berenar, karaoke,...

Tarda de panellets amb els infants i mames del Xalar, junt amb les alumnes de segon d'Integració social de l'EDN.

El rostro de la injusticia

Sobre sus hombros pesa la carga del sustento familiar. Ellos, que no han superado la edad legal para trabajar, son los encargados de mantener económicamente a sus familias. O, al menos, contribuir a pagar el alquiler de un chamizo de hojalata en un slum. Son casi ocho millones de niños y niñas de Bangladesh, trabajadores en basureros, factorías de calzado, cacharros o sirvientas a quienes la pobreza les ha arrebatado la infancia. Su drama no es número o una estadística. Es muy real, tanto como sus vidas.
Emon Hawlader tiene 13 años y desde hace dos años y medio es mecánico. Repara coches y camiones averiados bajo la supervisión feroz de su jefe: Md. Ziaur Rahman. "Me siento bien de tener este empleo y aprender porque así en el futuro seré mejor y ayudaré más a mi familia", dice el crío sentado en la única cama en su casa de apenas nueve metros cuadrados que comparte con sus padres y tres hermanas. A veces, Emon le dice a su profesora en la escuela de la ONG Educo a la que asiste que no quiere continuar trabajando. "Lo deja un tiempo, pero siempre vuelve porque le hace falta el dinero", detalla la maestra. "Mi jefe no se porta bien conmigo, pero veo los problemas económicos en casa...", explica el niño en un tono de voz decadente para no terminar la frase.
Publicat a El País, 28 d'octubre de 2015. Enllaç de l'article.

Castanyada participativa

Curs "Intervenció sistèmica en l'àmbit social" de TISOC

Barraquisme a Montjuïc

"Jo vaig néixer a la muntanya fa 50 anys i vaig créixer aquí, en una barraca de canyes que va construir el meu pare, sota el far. Jo i els meus deu germans vam venir al món a Montjuïc. La majoria han mort, em sembla que en queden tres de vius, però fa temps que no sé res d'ells", explica en Rafael, una de les desenes de persones que viu a Montjuïc, en una barraca de plàstic minúscula que comparteix amb la seva parella. Quan les coses li van malament es refugia a la muntanya. Diu que al bosc se sent segur, millor que instal·lat en un banc de Ciutat Vella o de l'Eixample.
Les últimes barraques de Montjuïc van ser demolides el 1987 amb les obres de l'Anella Olímpica, recorda l'historiador Oriol Granados, president del Centre d'Estudis de Montjuïc. Però entrat el segle XXI un grapat de cabanes, tendes de campanya i alguna cova allotgen els nous ­habitants de la muntanya, en ­paratges ocults però a quatre ­passes d'un hotel luxós i de restaurants de moda. I amb vista als creuers mastodòntics del port de Barcelona.
En Rafael coneix molt bé aquest àmbit de Montjuïc, al costat de la ronda del Litoral. Avança amb agilitat per un bosc molt, molt brut. Davant de la que és casa seva des de fa dos anys i mig s'alça un altre habitatge de plàstic ocupat per un pare i el seu fill arribats d'Hongria. Un gat i una gossa, Sara, són la resta d'ocupants d'aquest assentament. Una bici, una tomaquera, una porta de fusta, galledes amb aigua per rentar els estris i la roba, i molts altres trastos que en Rafael va recollint per la ciutat s'amunteguen a l'entrada del seu territori. "Jo cuino, no acostumo a anar als menjadors socials", explica mostrant una llauna de conserva de tomàquet on cou els aliments, en un foc improvisat a terra. A l'interior d'aquesta cabana, la seva parella, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, llegeix un llibre. Discreta i poc xerraire, la dona, ­asseguda en un matalàs, es concentra en les pàgines d'A utoterapia emocional.
Seguint una ruta que discorre gairebé paral·lela a la ronda del Litoral, en Rafael mostra un altre campament petit, amb matalassos, una cadira, roba estesa, mantes... "Passem de llarg. Si veuen que fem fotos s'enfadaran", adverteix deixant clar que un no s'ha de ficar en els dominis dels altres.
En Rafael comparteix xerrades i passejos amb en Luis, un gallec que habita una cova una mica més endavant, a la qual s'accedeix ­pujant una pujada costeruda i relliscosa. També amb vista a dos creuers de Grimaldi. "M'agrada el misteri", confessa als visitants que entren a la seva gruta. És un espai més ampli presidit per un matalàs envoltat d'un cartró i amb diverses piles de llibres i revistes. També un gibrell on renta la roba i es renta ell, tres parells de sabates amb molts quilòmetres, una guitarra... "Jo em vaig instal·lar aquí fa uns dotze anys, abans hi havia un alemany. Quan guanyava un sou vivia en un estudi a la ciutat. Vaig deixar Galícia fa 26 anys i vaig venir a Barcelona, després vaig estar una temporada a les Canàries, també vaig treballar en un vaixell, a les obres de la Vila Olímpica, de vigilant, al port de Barcelona...", relata. Els mosquits i la tenebrositat de l'escenari conviden a emprendre el camí de tornada tan aviat com es pugui. Però en Luis reitera que s'hi sent a gust, afirmació que segurament deixaria estupefactes els habitants de les coves d'aquesta zona, del Polvorí, de fa cent anys. Al llibre Una hereva de Barcelona, l'escriptor i periodista Sergio Vila-Sanjuán fa referència al submón que també poblava aquesta altra Barcelona als anys vint del segle passat.
En Luis i en Rafael comparteixen una infantesa dramàtica, en la més absoluta misèria. En Rafael no va anar mai a l'escola ja que com que era el més gran dels nois era el que havia d'ajudar el pare en les seves ocupacions fora de la llei. "No sé llegir ni escriure, però sóc llest i m'espavilo. He treballat de tot, d'electricista, lampista, cuiner, vigilant...", diu amb picardia mentre fa fotos amb el seu telèfon mòbil. En Luis sí que va poder anar a classe, però ell, i els seus 17 germans, patia les llargues absències del pare, enrolat en un vaixell. "La meva mare ho passava molt malament, amb 18 fills i sense tenir recursos per donar-nos menjar", recorda.
Arrels, fundació que ajuda les persones que dormen al carrer, està tramitant la concessió d'un pis per a en Rafael, que cobra una pensió de poc més de 400 euros. En Luis, que no té cap ingrés, assegura que té gairebé tot el que necessita a la seva cova i que a curt termini no es planteja demanar cap habitatge. Diu que s'apanya amb els esmorzars que li ofereixen al local del Raval d'Arrels, on aprofita el wifi per descarregar-se vídeos; els dinars, al menjador de les germanes de Teresa de Calcuta, i el suport d'un vell amic del carrer que ara té una habitació a l'Eixample. "Cada diumenge el visito i em dóna alguna moneda. Gràcies a ell vaig poder comprar aquesta tauleta. M'he baixat 3.000 vídeos, molts de música clàssica, de Chopin, Bach, Schumann, i de flamenc... També m'encanten les sèries Bonanza o La casa de la pradera".
En Rafael exerceix de guia per la muntanya i mostra racons on altres persones s'han acomodat per passar setmanes, mesos o anys allotjats en construccions de plàstic fragilíssimes. A prop de l'avinguda de Miramar, en un entorn on creixen algunes figueres de moro i destaca el groc de l'herba de Sant Joan, s'hi veu una tenda de campanya, roba penjada d'una corda eixugant-se al sol i un tronc d'arbre que fa de banc. Les gavines grallen i arriba el so dels vaixells entrant a port. Una ­estampa que podria recordar una acampada agradable en un entorn natural. Però els ocupants d'aquest espai no són excursionistes de cap de setmana, sinó ciutadans sense sostre.
Arrels calcula que prop d'un centenar de persones podrien viure a la intempèrie a Montjuïc, encara que és una zona, igual que Collserola, que no s'ha explorat a fons. En el recompte fet per ­Arrels la nit del 26 de maig passat, gràcies a la col·laboració de 750 voluntaris, es van comptabilitzar un total de 892 indigents als deu districtes de la ciutat, encara que per motius de seguretat no esva poder rastrejar Montjuïc ni Collserola.
Vicky Aira, cap d'Intervenció Social i Espai Públic de Barcelona, indica que l'Ajuntament ha localitzat, al llarg del 2015, 25 persones a Montjuïc, de les quals nou han acceptat l'ajuda de serveis socials. "Només comptem amb qui hem contactat diverses vegades, no les que hi són de passada. A Montjuïc, com que és una zona forestal i de difícil accés, apliquem una metodologia diferent: cada dos o tres mesos fem una prospecció amb la Guàrdia Urbana, la gestora de la muntanya, BSM, i amb la secretària de prevenció del districte Sants-Montjuïc", explica Aira. "Ara estem definint l'itinerari de la pròxima sortida. Som conscients que viuen en una situació de clara insalubritat. Nosaltres els oferim albergs, plans de treball, pisos d'inclusió... Però no volem actuar per força", afegeix.
Nombrosos ciutadans sense habitatge rebutgen dormir en ­albergs, prefereixen buscar-se la vida a la via pública. Seguint el passeig per Montjuïc, en Rafael assenyala un altre dels emplaçaments que ha estat la seva casa. "Vaig passar quatre anys amb la meva companya anterior, que va morir per l'alcohol, sota d'aquest arbre. I allà -diu assenyalant unes bardisses- un home va enterrar embolicada en plàstic la seva parella, a qui va matar. Jo he trobat tres o quatre cadàvers en aquesta muntanya", assegura.
Aquest home de 50 anys explica mil històries dels personatges que habiten o van habitar Montjuïc en el passat. "A mi i als meus germans ens anomenaven els nens llop. Les famílies que venien a Montjuïc deien als seus fills que no s'acostessin a nosaltres", assegura en Rafael, que sempre que es queda sense sostre torna a la seva muntanya.
Comença a vesprejar. Els creueristes tornen a port. En un bar proper amb vistes de pel·lícula, turistes i locals prenen gin tònics mentre no deixen de vigilar les seves bosses de mà, alertats per un cartell que diu "mantinguin vigilades les seves pertinences". I en Rafael, en Luis i les desenes d'habitants de Montjuïc comencen a retirar-se a les seves cabanes.
La idea de tornar a la cova tenebrosa d'en Luis per un camí fosc i ple de brossa dóna una certa aprensió. Aquest gallec comenta que fa el recorregut en pocs minuts i que hi està a gust, potser més que quan vivia darrere d'una estructura metàl·lica darrere de la catedral. "Cada dia venia una senyora per donar menjar als gats i a mi em portava polvorons".
"A les vuit ja sóc a casa, em prenc un suc, menjo alguna cosa i em fico al llit". És l'hora dels ­ví­deos. De Chopin a Bonanza. "Si tens el cap ben posat, viure al ­carrer no significa que no t'agradi el lleure cultural".

*Article publicat a "la Vanguardia" el 26 d'octubre de 2015

La família de SSC de l'EDN participem en les 26s Jornades pediàtriques del Berguedà

Els alumnes i professors de la família d'FP de Serveis socioculturals i a la comunitat de l'EDN (CFGS d'Integració social, CFGS d'Educació infantil i CFGM d'Atenció a les persones en situació de dependència) participem en les 26s Jornades de pediatria del Berguedà.
Aquest any les ponències són:
* "Nens,adolescents i aprenentatge sexual" a càrrec del pediatre Eudald Masdeu.
* "Fibrosi quística" amb la dra. Gartner, en Sergi Jodar com a pare de nen afectat i Celestino Raya com a president de l'Associació Catalana de Fibrosi Quística.
* "Desenvolupament del llenguatge i signes d'alerta" amb Susagna Campabadal i Eulàlia Noguera psicòlogues i logopedes del CDIAP Bages i  l'Elisabeth Dulcet del Col·legi de logopedes de Barcelona.
* "Què són les altes capacitats en els infants i joves ? Detecció i intervenció" amb Sílvia Llucià, pedagoga.

Pedalades per municipis del GeoParc de la Catalunya Central - Navàs

ECOVIURE

Per a accedir a la pàgina web d'Ecoviure clica en aquest enllaç.
Per a descarregar-te el programa vés a aquest enllaç.

Sentimientos en televisión, realidad o ficción ?

Seguint amb els temes que el grup de primer d'Integració social estem treballant aquests dies, l'Andrea ens ha passat aquest escrit, que va penjar en el Bloc Bonjournotícies el febrer d'aquest any. Moltes gràcies per fer-nos-el arribar.

Si voleu anar directament al Bloc esmentat cliqueu en aquest enllaç.

 

Aquí teniu el text:

 

Los platós de televisión están llenos de sentimientos y emociones contenidas, pero ¿es real o es un montaje de las cadenas de televisión para ganar audiencia? Los nervios, la presión del público, las cámaras, los focos…,todo esto es un importante factor que influye en la exhibición de los sentimientos y en ocasiones es imposible contenerse las interioridades personales en los programas de televisión.

Un claro ejemplo de exhibición de sentimientos lo vemos en el programa “Hermano Mayor”, en el que Pedro Aguado—un terapeuta—trata con adolescentes con problemas familiares. ¿Qué mejor excusa para abrirse y desahogarse?

Muchos estamos deseosos de saber si programas como este son reales o simplemente son actores pagados por una importante cadena televisiva. De hecho, en ocasiones es imposible contenerse las lágrimas y llorar al mismo tiempo que los participantes, ya que, a medida que transcurre el programa las situaciones mas amenas se vuelven complicadas y es difícil no mostrar la cara amarga del protagonista.

 

 Mientras tanto, no nos queda otra opción que seguir viviendo en la mentira o en la realidad virtual que muchas veces nos lleva a la comprensión y admiración de personajes mediáticos, ya que hoy en día nos engañan como quieren y nos llevan a su terreno.

Identitat individual, identitat social, estereotips, prejudicis,...

Aquests dies estem treballant a "Context de la intervenció social" temes relacionats amb la inclusió, exclusió, identitat individual i identitat social, estereotips, prejudicis, etc.
L'Anaïs, de primer d'Integració social ens ha fet arribar aquest vídeo que planteja de manera molt visual el tema de l'etiquetatge, dels estigmes.
Moltes de les etiquetes sovint tenen a veure amb aspectes directa o indirectament relacionats amb la salut mental (hi ha però infinitat de variables per a etiquetar).
Algunes dades al respecte:
Segons un estudi de la Universidad Complutense de Madrid un 28% de la població general no entrevistaria per una feina a una persona amb un trastorn mental, un 18% considera que es tracta de persones perilloses i un 50% dels familiars de les persones amb un trastorn mental no li llogaria un pis a una persona afectada. Segons l’Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones patirà algun trastorn mental en algun moment de la seva vida.
No als estigmes !!!

Els alumnes de segon d'Integració Social inicien la participació en els diversos projectes a través de l'aprenentatge-servei.

 Cada dimecres, de 16'00 a 18'00 hores, les alumnes col·laboraran en els tallers que es faran a la residència d'avis de Navàs, al costat de la terapeuta ocupacional.

 El gran repte dels alumnes que recolzaran la tasca del dinamitzador sociocultural del Raig, el casal de joves de Navàs, serà captar, engrescar i recolzar als adolescents en el seu procés  d'integració social.

Les alumnes que recolzaran a l'educadora social que dinamitzarà el Xalar, el projecte que treballarà al llarg del curs amb infants en risc d'exclusió social, ahir ja van conèixer als nens i nenes.

Ahir, dimecres dia 14 d'octubre, es va donar el tret de sortida de la participació dels alumnes de segon d'integració social en els diversos projectes, serveis i programes on participaran durant el curs 2015-16 com a aprenentatge vinculat a diversos mòduls professionals que de forma acadèmica han treballat o estan treballant a les aules.

Aquest any els projectes i serveis on es participarà són:
- La Residència d'avis de Navàs, on es recolzarà els tallers que la terapeuta ocupacional dinamitza tots els dimecres per la tarda amb els avis amb cert nivell d'autonomia i ganes de fer coses diverses per al seu benestar i la millora de la residència.

- El Raig, casal de joves i punt d'informació juvenil de Navàs. On es programaran activitats diverses utilitzant recursos del poble (biblioteca, zones esportives, espais públics,...) per convertir-se en punt de referència per als adolescents.

- El Xalar, com a servei socioeducatiu per a infants del municipi que necessiten d'un espai de suport, o que les famílies voluntàriament volen aprofitar el recurs, donant suport a l'educadora social.

- El Curs de català per a dones magrebines de Càrites, que iniciarem la setmana vinent, al costat de voluntàries d'aquesta ONG.

- El SSIB o Servei socioeducatiu itinerant del Berguedà, en el qual ahir l'educadora social i la integradora social van entrevistar a les famílies dels infants de Puig-reig que seran atesos i que les alumnes de segon van començar a conèixer el servei. El proper dimecres iniciarà l'activitat amb els infants.

A tots els professionals i els alumnes col·laboradors a través de l'aprenentatge-servei desitgem un procés profitós i que cada servei, projecte,... assoleixi els objectius pels quals pren sentit en relació a les persones que atén.

Solidaritat, altruïsme, cooperació, suport,...

 Aquest és un cas que ens ha de fer reflexionar. Cal que la societat del benestar ho cobreixi tot ? Tot i que en alguns països l'administració assegura moltes coses, cal que els ciutadans no es desentenguin del que li passa als seus veïns, amics, parents, coneguts,...? Què en pensem d'aquesta notícia ?
Naëlle Dupré, de tan sols cinc anys, va ser diagnosticada amb càncer de ronyó el desembre del 2014. La nena va ser intervinguda quirúrgicament i se li va extirpar un tumor de 13 centímetres.
Després de superar el cop inicial, Jonathan i Marina Dupré, pares de la nena, van dedicar tot el seu temps a acompanyar Naëlle en la dolorosa i llarga batalla contra el càncer. La menor va ser sotmesa a diversos exàmens mèdics i tractaments de quimioteràpia per la qual cosa Jonathan va esgotar en poc temps el seu període de vacances i de descans que havia acumulat.
Afortunadament per a la família Dupré, els companys de Jonathan van decidir reunir-se amb el director de l'empresa on treballen per demanar que se'ls permetés fer una donació massiva de dies de descans extres de què disposen. Segons informa el diari "Le Réveil", els col·legues del pare de Naëlle van aconseguir reunir un total de 350 dies, que Jonathan podrà aprofitar per acompanyar la seva filla en les sessions de quimioteràpia que encara li queden.
Una llei francesa del 9 de maig del 2014 permet als treballadors cedir dies de vacances i de descans a un company quan hi ha un nen malalt.
Un cas clar en que la solidaritat, la cooperació, passen de ser unes idees abstractes, intangibles, a ser un acte clar i concret. Tot un exemple.

Monogràfic sobre violència de gènere

Xerrada presentació dels projectes Xalar i El Raig on participarem com a aprenentatge-servei

El dimecres dia 7 d'octubre vam venir els responsables dels projectes Xalar i El Raig a explicar-nos què són, què fan, per a què existeixen,... i quina pot ser la participació dels alumnes de segon d'Integració social en aquests.
Per una banda l'Ester, com a educadora social de l'ajuntament de Navàs i coordinadora del projecte Xalar, ens va explicar la història, trets d'identitat, finalitat,... del projecte Xalar i la Maria, educadora social i responsable d'aquest projecte, ens va explicar el funcionament habitual i la possible participació dels alumnes.
D'altra banda l'Eric, dinamitzador sociocultural i responsable del projecte El Raig, casal de joves de Navàs, ens va explicar també tot allò important per a ubicar què es pretén amb aquest projecte i què espera de la nostra participació.
El proper dimecres s'encetarà la participació dels alumnes tant en el Xalar com en El Raig.

26enes Jornades de divulgació pediàtrica del Berguedà

Alguns alumnes de segon col·laboren en la Festa de la Verema d'Urpina

Tal com ja vam fer ara fa un any, alguns alumnes de segon d'Integració social i també alguns dels professors vam participar i col·laborar en la festa de la Verema d'Urpina. Muntant i preparant espais, acompanyant als usuaris de la llar, vetllant el bon desenvolupament d'algunes de les activitats, però també gaudint de la festa, de retrobar gent, ex alumnes, etc.
Aquest any la festa ha estat plena d'activitats: bicicletada des del Garden d'AMPANS, caminada popular, esmorzar de pagès, verema, premsada de raïms, ferrers mostrant les seves habilitats, una tirolina de 130 m., tast de vins, mostra de gossos de tura, ballada de gegants, bastoners, arrossada, etc.
Tot un matí de molta activitat i, com veieu, de moltes activitats.

Xerrada sobre el SSIB de Puig-reig

Ahir dimecres dia 30 de setembre el grup de segon d'Integració social va tenir una xerrada amb les professionals que atenen i tiren endavant el SSIB de Puig-reig.
Van explicar-nos-ho la Iris (educadora social i coordinadora del programa), la Laia (educadora social) i la Mònica (integradora social i exalumna de l'EDN).
Van plantejar:
- Marc legal que enquadra el projecte.
- Objectius.
- Metodologia de treball.
- Destinataris, infants en risc d'exclusió social i les seves famílies.
- Paper dels alumnes que col·laboraran en el projecte d'aprenentatge servei.
- Què esperen tècnicament d'aquests alumnes.
Per acabar vam poder fer preguntes, intercanviar opinions, etc.
Agraïm a l'Iris, la Laia i la Mònica la seva predisposició, claredat, etc.