Canvi de quatrimestre en els projectes d'aprenentatge - servei

Els alumnes de segon d'Integració social que participen en diversos projectes o serveis des de la perspectiva d'aprenentatge servei acaben de tancar el quatrimestre, fet que comporta canvis dels participants d'un lloc a l'altre. Per això ahir va ser un dia especial. A la residència d'avis els tres alumnes van proposar una activitat per a fer galetes i acabar la seva estada allà amb una mica de festeta menjant-se-les amb els avis. Al SSIB els quatre alumnes van proposar una activitat de llum negra per jugar, crear,... I finalment al Xalar, els quatre alumnes també van proposar fer una festa de comiat amb pastissos i gran partida del joc de Pokemon. Aquí en podeu veure unes imatges.

En les imatges de dalt podeu veure l'espectacular sensació que feia l'activitat amb llum negra en la que van participar tots els nens i nenes del SSIB Puig-Reig. Entreteniment, creativitat i obertura de possibilitats per a imaginar, projectar,....Molt bé nois !!!

En aquestes altres imatges veieu la festeta de comiat que els quatre alumnes que col·laboraven amb el Xalar van organitzar per als nens i nenes, amb jocs de taula, pastissos i mostres d'agraïment mutu per aquests mesos compartits. Bona feina !!!

El grup de segon fa pràctiques de RCP

Aquests dies el grup de segon d'Integració social estan fent classes pràctiques al voltant de la reanimació cardiopulmonar o RCP en la matèria de primers auxilis, sota la tutela i dinamització de la professora Anna Solé Obradors. En les imatges podem veure alguns dels alumnes en ple treball de simulacre.

La reanimació cardiopulmonar o RCP és el conjunt de maniobres d'emergència aplicades a un pacient davant de la sospita d'aturada cardiorespiratòria. Aquestes maniobres tenen com a funció principal mantenir l'oxigenació dels òrgans quan la circulació sanguínia d'una persona s'atura, especialment el cor i el cervell. Quan el cor s'atura, les lesions cerebrals comencen a aparèixer després del tercer minut, i a partir de 8 minuts és pràcticament impossible garantir la supervivència del pacient.

La cronologia següent parteix del principi de què el pacient està en aturada cardiorespiratòria. En cas contrari (ho sabrem durant la fase de valoració), no cal seguir aquests passos:

1. Autoprotecció. Abans de posar-nos en contacte amb una possible víctima aparentment inconscient cal assegurar-nos la nostra protecció: per exemple tallar el corrent elèctric en cas d'una possible hidrocució, no baixar a un local tancat (per exemple una cisterna) per possible presència de gasos tòxics o absència d'oxigen.
2. Valoració inicial
   1. Comprovem que la víctima està inconscient, ràpidament. En no reaccionar a la paraula (per exemple, en cridar-lo) o al tacte/dolor (fins a un fort pessic); en aquest punt ha de prevaldre el sentit comú, així una persona estirada en un banc i amb bon color el primer que s'ha de pensar és que estigui adormida, llavors demanarem per ella, i si no respon li demanarem que ens premi la mà; i en una persona que s'acabi de penjar i estigui amb la cara blava, obviarem aquesta exploració.
   2. Demanar ajuda, o col·laboració (si no estem sols).
   3. Comprovem que no respira o que a penes ho fa (mínims moviments com si volgués agafar aire, l'aturada respiratòria llavors és imminent).
3. Activar el sistema de resposta d'emergències:
   1. Enviar a algú a demanar ajuda. Si estem sols, deixem la víctima i alertem als serveis d'emergències.
   2. Enviar algú a buscar un desfibril·lador extern automàtic (DEA) si n'hi ha un disponible i si se sap on és; i posar-lo en marxa;
4. Reanimació cardiopulmonar:
   1. C, compressions: Fem 30 compressions toràciques, a un ritme d'almenys 100 per minut (això vol dir que les 30 les hem de fer en menys de 18 segons). L'estèrnum ha de baixar almenys 5 cm en l'adult, i un terç del diàmetre anteroposterior del tòrax en infants i lactants. Controlar el pols carotidi només si estem experimentats, si no, és inútil perdre el temps en tractar de trobar el pols, i considerem que està (o continua) en aturada cardíaca.
   2. A, alliberament de vies aèries:
      1. Posar una mà sobre el front, dos o tres dits de l'altra sobre la barbeta i elevar la barbeta; això obre la via aèria.
      2. Inspeccionar la boca, si veiem un objecte (aliments, per exemple), el traiem delicadament. Només eliminarem els objectes que vegem bé.
   3. B, ventilació: Fem dos insuflacions, que ens portaran uns 2 segons (1 segon per ventilació). El volum d'insuflació ha de ser proporcionat al possible volum pulmonar del pacient, per tal de no lesionar els pulmons.
      1. Quan es fa el boca-a-boca en un adult, cal segellar amb els nostres llavis la boca del pacient, i tapar el nas (prement la punta del nas amb dos dels nostres dits per cloure els narius; en un infant petit i en un lactant la nostra boca pot cloure alhora la seva boca i el seu nas).
      2. Quan se són dos reanimadors, l'ideal es poder fer les insuflacions amb un baló de ventilació.
   4. Repetir C-B, fins que arribi ajuda. La relació pot ser 15:2 per a infants i lactants quan hi hagi dos reanimadors.

• 

  Aproximació al pacient. El socorrista arriba al pacient, es presenta, i li demana al pacient que li apreti la mà, en cas que estigui massa dèbil per a parlar.
  
• 

  Comprovació de las funcions respiratòries: el socorrista escolta la respiració, tracta de sentir l'aire sobre la seua galta, mira si el pit es mou, i sent los moviments del pit.
  
• 

  Col·locació de la mà abans de la RCP. La mà es col·loca, en cas d'un adult, dos dits per dalt del plexus solar.
  
• 

  Posició per la RCP. Els braços es mantenen rectes, i les compressions es realitzen amb moviments dels muscles o del cos sencer.
  
• 

  Insuflació boca a boca. El cap del pacient es tira cap a darrere. El socorrista tanca el nas del pacient amb una mà, mantenint la boca del pacient oberta, i sense soltar la barbeta.
  

Ja tenim cartell per a la Jornada sobre salut mental que farem el 12 de març !!!

Ja tenim cartell per a la primera jornada tècnica d'Integració Social que farem a l'EDN. La il·lustració és de la Montse Cirera, alumna de primer d'Educació Infantil. Felicitats Montse.
Ja us podeu anar reservant la tarda del dijous 12 de març d'aquest 2015. Serà la tarda en que es farà aquesta Jornada tècnica sobre SALUT MENTAL DES DE L'ÀMBIT SOCIAL.

Activitats complementàries de Context de la Intervenció Social

Els alumnes de Primer d'Integració social estan treballant la UF02 de Context de la Intervenció Social, al voltant de característiques, serveis, recursos,... per a persones amb discapacitat, malaltia mental i addiccions. A més de la presentació teòrica dels treballs de recerca d'informació que han realitzat, complementen les presentacions amb una part més pràctica, amb activitats que podrien ser dutes a terme des d'aquests serveis, per a les persones a qui va adreçat,... En la imatge veiem un taller de ioga suposadament realitzat des d'un Club social per a persones que pateixen o han patit malalties mentals preparat per dues de les alumnes.

El CAE cerca voluntaris/es per a la Gincana de la Llum

Per tercera vegada el CAE organitza un joc de ciutat dins del programa de les Festes de La Llum. Aquest any es farà el mateix dissabte, 21 de febrer, a la tarda, sota el títol La revolta dels gremis.

Des de l’equip organitzador es fa una crida per incorporar voluntaris i voluntàries que vulguin ajudar en tasques organitzatives i d’execució de la gimcana com ara el muntatge, fer de control de les diferents proves, fer fotografies o vídeos, etc...

Totes aquelles persones que hi estigueu interessades, podeu omplir el formulari que trobareu en aquest enllaç. Així des del CAE es posaran en contacte amb vosaltres per convocar-vos a una reunió on s’explicarà amb més detall les tasques a fer.

Vinga, futurs i futures integradors/es, animeu-vos !!!

Xerrada del CREDA sobre dèficit auditiu

El passat dilluns dia 19 de gener de 2015 vam tenir al nostre centre les logopedes Carme Cabra i Neus Escudé, membres del CREDA dels Serveis Educatius a la Catalunya central del Departament d'Ensenyament, que amablement ens van fer una xerrada o classe magistral sobre l'escolarització dels nens i nenes amb dèficit auditiu.
Van fer un repàs sobre les possibles causes, tipus de sordesa, etc. el treball amb sistemes alternatius o augmentatius de comunicació i, sobretot, sobre experiències viscudes que reflectien el treball que aquest servei dóna en el gran col·lectiu educatiu de les comarques centrals.
En les imatges podeu veure la Neus Escudé amb en David, un dels seus alumnes, que justament és de Navàs i va venir acompanyat dels seus pares per explicar en primera persona la seva vivència. La Neus i la Carme van mostrar vídeos en els quals es va veure molt clarament la progressió del noi des de que van iniciar el treball amb ell quan tenia cinc anys.
A la xerrada hi van participar els alumnes de primer d'Integració social, junt amb els alumnes de primer i segon d'Educació Infantil.
Des d'aquí agraïm l'amabilitat i la predisposició de la Neus i la Carme per a fer-nos partícips dels seus coneixements i experiència.  

Tallers d'emprenedoria amb l'educadora social Maria Navarrete

Dimarts 13 de gener els alumnes de primer d'Integració Social i dijous 15 de gener els de segon, van participar en tallers sobre emprenedoria. Aquestes tallers van estar realitzats, conduïts i dinamitzats per l'educadora social Maria Navarrete. Ella ha treballat i/o treballa en mil i una coses: CRAE's, pisos assistits per a joves tutelats i extutelats, granja escola, coordinant menjadors escolars, coordinant colònies d'estiu, creant grups d'animació, fent tallers -risoteràpia, danses d'arreu del món, sobre educació emocional,...-, dissenyant espais artístics, etc.
I és per això que l'emprenedoria que ens va proposar no gravitava tant al voltant dels passos a seguir a l'hora de tirar endavant un projecte, sinó la necessitat de tenir molt clar quin o quins són els projectes, l'empresa, el pla,... que nosaltres volem tirar realment endavant.
Per això ella proposa un aprofundiment en l'autoconeixement des de diverses vessants: punts forts, dons, habilitats, capacitats, potencialitats,... que tenim. Intel·ligència/es que predomina/en en nosaltres. Interessos, motivacions, projecció de futur,... que volem desplegar. I altres aspectes que ens han d'ajudar a afinar bé a l'hora d'embarcar-nos en allò que podem dir "ser emprenedor/a".