A
Catalunya, es calcula que les persones sense sostre podrien ser més de
vuit mil, de les quals, el 83 % són homes. Gairebé el 90 % viuen al
Barcelonès, un 63 % tenen estudis secundaris i un 13 % són
universitaris. Només un 17,5 % reben prestacions públiques.
Vuit
homes i dones que viuen o han viscut en la més absoluta pobresa parlen
del que és dormir en un caixer automàtic, de la gana, el fred, la por i
la solitud. També expliquen què suposa demanar caritat, remenar
escombraries o patir la compassió dels altres. I valoren si és possible
sortir-se'n, de com fer-ho i a quin preu.
Es
tracta de persones que tenien feina, casa i família, però que, de
sobte, un dia es van trobar al carrer per l'alcohol, la droga, l'atur,
l'amor, la malaltia mental o per una ànsia irrefrenable de dormir sota
la lluna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada