Ahir, divendres dia 11 de novembre de 2016, vam comptar amb la presència de l'Alfredo, membre del Grup de rescat de la Creu Roja de les nostres comarques, que va venir acompanyat de la gossa Fanta, gossa que està preparant perquè encara és molt joveneta, per a passar la homologació per a ser membre activa del grup de rescat.
Entre altres coses ens va explicar, abans de fer una demostració pràctica de recerca d'una persona, sobre el grup, la seva història i aspectes sobre l'ensinistrament i la cura d'aquests gossos tan especials:
Història
Aquest tipus d’equips amb gossos tenen el seu origen a
Alemanya, país on existeix una tradició major per a la formació d’aquests
grups. Les escoles Alamanes son les de major reconeixement i prestigi arreu del
mon. Es considera que un gos correctament entrenat, és l’eina més ràpida i
eficaç per a localitzar a persones perdudes, enterrades per runes, fang, llot o
neu.
L’any 1.984, es crea el grup de rescat i salvament “Els
Tres Pins” de Balsareny i no és fins a 1.986 quan el grup és operatiu i disposa
de 6 gossos ensinistrats per a aquesta tasca. En un inici, aquests grup no
tenia vinculació amb la Creu Roja. Des de fa 23 anys, la escola “Els tres
Pins”, te un grup propi de gossos per a rescat i salvament.
Arran d’ensinistrar als dos primers gossos que va tenir
Creu Roja a Gironella dedicats al salvament ( Red i Cross ), es va crear un
vincle de col·laboració que al 1994 es va formalitzar amb la signatura d’un
primer projecte entre les dues entitats. A l’any 2000 aquest projecte s’amplia
passant a ser part activa i directa com grup de voluntaris integrat totalment
dintre de Creu Roja a Catalunya.
L’escola d’ensinistrament “ Els Tres Pins”, te una
història de 25 anys dedicats a l’ensinistrament de gossos. És una de les
Escoles de Catalunya que és centre de formació per a guies de gossos d’altres
estaments o organismes com per exemple la Guàrdia Civil i Mossos d' Esquadra. A
més, està adscrita a la Reial Societat Canina de Catalunya. A part d’aquesta
activitat, també s’han realitzat i realitzen diferents cursos de Rastreig i
Salvament per ensinistradors ja titulats.
La finalitat d’aquest “Grup de gossos de Recerca i
Rastreig”, serà la localització de persones perdudes en diferents situacions.
Per a aconseguir-ho, és necessari que l’equip que formen guia - gos, estiguin
ben entrenats, així com que la intervenció sigui el més ràpida possible, ja que
les olors per les quals es guia el gos, estan encara presents en el terreny.
Aquest últim punt és molt important per a realitzar una recerca.
Sistema d’ensinistrament:
El grup de rescat utilitza la tècnica d’ensinistrament
per recompensa sense càstig. És el sistema que fa servir l' Escola Suïssa,
reconegut internacionalment. És un sistema més difícil que el de localització
però més fiable i de més ràpid resultat. Precisa molt més entrenament per al
gos i que estigui mes concentrat en el procediment.
El sistema admet que gossos, a partir de 3 mesos, ja
puguin començar a ser ensinistrats i aproximadament als dos anys d’entrenament,
són efectius en la seva funció. Aquests dos anys d’entrenament es divideixen
bàsicament en pràctiques dues vegades per setmana mínim, i realització de 400
pistes completes de circuit.
Una vegada han arribat a aquestes cotes poden passar
l’examen consistent en tres proves:
- una de resistència,
- una de dificultat amb temps
- una tercera al mitjà aquàtic i bosc poblat
Si superen aquestes proves, Creu Roja a Catalunya els
homologa amb la titulació de Gossos aptes per al rastreig. Diferencies Bàsiques entre les tècniques
d’ensinistrament.
· Sistema
de localització: És un sistema més ràpid d’aprenentatge per a
l’animal, però no és tan segur i es necessita més temps per la localització.
Amb aquest mètode, es realitza una batuda de la zona on se suposa pot estar la
víctima, descartant sobre un mapa les zones per quadrants. Quan s’ha finalitzat
el rastreig en una zona (aproximadament cada zona sol ser d’uns 25 metres
quadrats), es passa a la següent.
És necessària més quantitat d’efectius per a poder estar
dintre d’un ràtio de resposta ràpida. Permet castigar al gos en cas necessari.
Si la persona no està al terra no la localitza. El temps que es pot trigar a
rastrejar una zona de 25 per 500 metres és de 45minuts i el total del quadrant
correspon a 12.500 metres quadrats. Descripció del sistema i mètode de recerca
utilitzat per la Creu Roja a Catalunya,
· Mètode ERCBULI per rastre (Enric
Bruch) El mètode ERCBULI ens permet utilitzar qualsevol tipus de gos, de raça o
no. L’ensinistrament s’efectua tenint en compte les característiques
diferencials de cada raça, aprofitant les seves qualitats però també, amb
consciencia de les limitacions de cadascun i adaptant-los als diferents
escenaris. Aquest mètode es basa principalment en seguir el rastre de la
persona desapareguda, partint d’un objecte, roba, sabata etc. que hagi estat en
contacte amb ella.
Començarem la recerca des de l’últim lloc on ha estat
vist per última vegada, o des del seu habitatge si es dóna el cas que ningú ha
pogut veure l’últim parador de la víctima. Una vegada tenim el punt de sortida,
li donarem a olorar al gos la roba o objecte i començarem la recerca.
El gos es mou com vol i sense corretja. Se segueix al gos
qualsevol que sigui la seva direcció, i en el moment que es perd de vista, ens
quedarem quiets fins que ens vingui a buscar. Pot donar la sensació que el gos
està passejant, ja que no sempre va amb el nas pegat al terra,donat que també
utilitza l’aire per a poder localitzar la olor.
Totes les dificultats que el gos pugui trobar en el camí,
hauríem d’afrontar-les i superarles. Aquestes dificultats poden ser moltes i de
diferents tipus, com per exemple, en el cas de trobar un riu el gos ha de
resoldre les diferents possibilitats que hi ha: la persona pot haver creuat el
riu, pot estar dintre ofegada, pot haver caminat pel riu i sortir pel mateix
costat o pel costat contrari, més amunt o més a baix...
En tots els casos el gos a d’estar entrenat per a poder
solucionar el problema. Amb aquest sistema, no és necessari quadricular la
zona, ja que el gos, al seguir el rastre, es dirigeix directament al lloc on es
troba la persona desapareguda. En cas que el rastre hagi desaparegut, pel temps
transcorregut des de la desaparició, o per les característiques del terreny, el
gos automàticament passa a desenvolupar el sistema de localització, però sempre
buscant la olor que li donem de la víctima.
En el cas d’una persona desapareguda per una riuada,
podem donar a olorar al gos roba del desaparegut. El gos, començarà la
localització des del punt on el riu es va dur a la persona, i en el cas que la
persona desapareguda hagi pogut perdre alguna sabata o samarreta, el gos ens
pot localitzar l’objecte, confirmant d’aquesta manera que estem sobre la pista
correcta. Mitjançant el mètode ERCBULI, també podem localitzar a una persona en
moviment.
En ocasions la víctima desapareguda, intenta buscar una
sortida, i està en moviment. En aquests casos, el gos en el moment que la troba
torna amb el seu guia, i ho du fins a ella. En zones urbanes, la possibilitat
d’èxit és molt més baixa, ja que les distraccions són molt fortes per al gos.
Les olors variades i diferents dificulten la recerca. És aquí, per exemple, on
hauríem d’utilitzar un gos amb les característiques adequades de raça i perfil,
que sigui del tot sociable amb altres gossos, gats, etc.
