La Irene Parra, alumna de primer d'Integració Social, ens ha fet arribar aquest interessant article sobre inclusió i promoció social.
GEMMA CAMPS | MANRESA El nom d´Oussama Chouati és dels importants a Creu Roja Manresa, dels que donen sentit a la seva feina i fan enorgullir els responsables de l´entitat. Nascut el 16 de novembre del 1994 al poblet de Rihiyenne, a Larache (Marroc), va ser un dels primers usuaris del projecte educatiu i d´inclusió social Joves Nucli Antic (JNA), endegat fa deu anys i adreçat a adolescents d´entre 12 i 16 anys. Actualment estudia becat Enginyeria Aeroespacial a la Universitat de Maryland Eastern Shore, als Estats Units. En aquesta entrevista explica la seva història.
Quan vas arribar a Manresa?
El meu pare va sortir a l´aventura, exactament igual que he fet jo venint aquí. El que passa és que ell estava casat i tenia fills, cosa que ho dificultava més. Quatre anys més tard, vam venir tots nosaltres: la meva mare, les meves germanes i jo. Va ser el desembre del 2004. Tenia deu anys.
Com vas arribar a JNA?
Vaig començar a anar-hi l´època que afrontava l´educació secundària. Sortia amb un grup d´amics, alguns dels quals hi anaven; m´hi vaig integrar i em va encantar.
Quina era la seva situació familiar aleshores?
Començava a ser una situació complicada. Els meus pares sempre han estat molt lluitadors, fent el possible per nosaltres, els quatre germans. El meu pare treballa a la construcció i en aquella època començava a ser difícil trobar feina, de manera que vivíem de l´atur que cobrava ell.
Què recordes d´aquella etapa?
Va ser molt maca, la veritat. Forma gran part de la meva infantesa. Recordo haver après a ser molt mes ordenat, respectuós i responsable. La Meritxell [Prat, educadora social de JNA i tècnica d´infància de Creu Roja Manresa] mai no deixava entrar ningú si arribava tard, així que si ara sóc més puntual és gràcies a ella.
Quines activitats fèieu a JNA?
Molt variades. El que més ens agradava era el futbol, tot i que fèiem altres esports, com bàdminton, bàsquet, tennis... També ens trobàvem en un casal i fèiem jocs de taula alguns dies, i m´encantava allò. Encara me´n recordo del joc del Carcassone. M´agradava molt!
Què és el que més en destacaries, del que hi vas aprendre?
El respecte pels altres, ser més responsable, més ordenat, més puntual. I, sobretot, aprendre a congeniar amb una cultura diferent, que va ser de molta ajuda per formar part de la vida catalana.
Quina importància va tenir en la teva adolescència?
Va ser molt important, està clar. Per a un nen el fet d´anar a jugar a fora és bàsic per a la seva infància, cosa que crec que ara s´ha perdut. Per a qualsevol nen de 12 anys la seva vida social es basa en l´iPhone o l´smartphone que li han comprat els pares per l´aniversari i, és clar, es passa tota la tarda amb el mòbil, que no és bo.
Conserves amics de JNA?
Sí. Sempre que torno a Espanya ens veiem. Sempre em veig amb l´Albert [Barniol, l´educador esportiu de JNA ] i la Meritxell.
Tinc entès que al primer cros escolar t´hi van acompanyar ells. Com va anar?
Molt bé. Com tot, el primer cop és sempre per passar-s´ho bé i, gràcies al que fa la junta de JNA de portar els nens a tenir noves experiències, ja sigui a un cros o a un torneig de futbol, es pot fer.
A partir d´aquí et vas anar interessant pel món de l´esport. Quina va ser la teva evolució?
L´esport ja m´encantava de petit. Al Marroc feia curses amb els del barri descalç pels carrerons del costat de casa. Després d´haver estat una temporada fent cros escolars, va arribar un dia molt important, el 16 novembre del 2008 (el dia del meu aniversari), i tocava el cros escolar de la meva ciutat, Manresa, on vaig guanyar. Allà va ser on la presidenta del Club Atlètic Manresa, Mercè Rosich, em va proposar de fer atletisme i em va presentar Ignasi Vilajosana, que es va convertir en el meu entrenador i a qui estic molt agraït.
On vas estudiar i com acabes becat en una universitat nordamericana?
Vaig estudiar batxillerat al Guillem Catà. Després de dubtar si volia fer el batxillerat o un cicle formatiu, em vaig decantar pel batxillerat però, com que era una persona d´esforç acadèmic mínim, tenia clar que acabaria aquell any i em passaria a fer un cicle. Gràcies a una conversa que vaig tenir amb una amiga de l´època, vaig decidir repetir primer de batxillerat i tirar endavant. Dos anys més tard tenia el títol i volia estudiar mates a la UAB. La nota de tall era d´un 5 i jo tenia un 6,78, però el fet de fer la selectivitat elsetembre va fer que no pogués entrar per manca de places. Aquell any me´l vaig prendre per descansar dels estudis i centrar-me en l´atletisme. El setembre em va arribar una oferta de la universitat d´Idaho, i vaig decidir tirar-ho endavant, però les coses no van funcionar. Vaig tenir una temporada atlètica molt bona i, quan ja tenia decidit que estudiaria a Catalunya, em vaig trobar una persona en una competició que estudiava a la Universitat de Maryland Eastern Shore i ens vam explicar la nostra situació. Ell em va proposar passar-me el contacte de la universitat. Les coses van sortir bé i sóc aquí.
Què hi estàs estudiant i a què t´agradaria dedicar-te?
Tot i que les mates m´interessen molt, també m´encanta el disseny i el món de les aeronaus, així que estic estudiant Enginyeria Aeroespacial. Aquesta carrera són quatre anys, tot i que depèn dels crèdits que vagi fent cada semestre en poden ser més; ara estic acabant el tercer semestre, així que, en principi, me´n quedaran cinc més. En el futur m´encantaria fer un màster que hi estigui relacionat i treballar en el disseny de noves tecnologies relacionades amb el món de l´aeronàutica.
Què els diries als joves que ara estan a JNA i que potser no veuen al seu davant un futur gaire esperançador?
Que gaudeixin de la infantesa, que és molt important perquè marca la personalitat. També, valorar molt el que tenen, cada tros de pa que mengen a casa seva, i m´agradaria dir-los que siguin lliures per tenir les idees que vulguin. Una idea és molt important i valuosa, ja que les idees no es produeixen en massa. Que es marquin un objectiu, un somni, i sense obsessionar-s´hi, el persegueixin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada