dissabte, 12 de novembre del 2016

Xerrada i demostració pràctica de gossos de recerca i rastreig



Ahir, divendres dia 11 de novembre de 2016, vam comptar amb la presència de l'Alfredo, membre del Grup de rescat de la Creu Roja de les nostres comarques, que va venir acompanyat de la gossa Fanta, gossa que està preparant perquè encara és molt joveneta, per a passar la homologació per a ser membre activa del grup de rescat.

Entre altres coses ens va explicar, abans de fer una demostració pràctica de recerca d'una persona, sobre el grup, la seva història i aspectes sobre l'ensinistrament i la cura d'aquests gossos tan especials:

Història
Aquest tipus d’equips amb gossos tenen el seu origen a Alemanya, país on existeix una tradició major per a la formació d’aquests grups. Les escoles Alamanes son les de major reconeixement i prestigi arreu del mon. Es considera que un gos correctament entrenat, és l’eina més ràpida i eficaç per a localitzar a persones perdudes, enterrades per runes, fang, llot o neu.

L’any 1.984, es crea el grup de rescat i salvament “Els Tres Pins” de Balsareny i no és fins a 1.986 quan el grup és operatiu i disposa de 6 gossos ensinistrats per a aquesta tasca. En un inici, aquests grup no tenia vinculació amb la Creu Roja. Des de fa 23 anys, la escola “Els tres Pins”, te un grup propi de gossos per a rescat i salvament.

Arran d’ensinistrar als dos primers gossos que va tenir Creu Roja a Gironella dedicats al salvament ( Red i Cross ), es va crear un vincle de col·laboració que al 1994 es va formalitzar amb la signatura d’un primer projecte entre les dues entitats. A l’any 2000 aquest projecte s’amplia passant a ser part activa i directa com grup de voluntaris integrat totalment dintre de Creu Roja a Catalunya.

L’escola d’ensinistrament “ Els Tres Pins”, te una història de 25 anys dedicats a l’ensinistrament de gossos. És una de les Escoles de Catalunya que és centre de formació per a guies de gossos d’altres estaments o organismes com per exemple la Guàrdia Civil i Mossos d' Esquadra. A més, està adscrita a la Reial Societat Canina de Catalunya. A part d’aquesta activitat, també s’han realitzat i realitzen diferents cursos de Rastreig i Salvament per ensinistradors ja titulats.

La finalitat d’aquest “Grup de gossos de Recerca i Rastreig”, serà la localització de persones perdudes en diferents situacions. Per a aconseguir-ho, és necessari que l’equip que formen guia - gos, estiguin ben entrenats, així com que la intervenció sigui el més ràpida possible, ja que les olors per les quals es guia el gos, estan encara presents en el terreny. Aquest últim punt és molt important per a realitzar una recerca.



Sistema d’ensinistrament:
El grup de rescat utilitza la tècnica d’ensinistrament per recompensa sense càstig. És el sistema que fa servir l' Escola Suïssa, reconegut internacionalment. És un sistema més difícil que el de localització però més fiable i de més ràpid resultat. Precisa molt més entrenament per al gos i que estigui mes concentrat en el procediment.

El sistema admet que gossos, a partir de 3 mesos, ja puguin començar a ser ensinistrats i aproximadament als dos anys d’entrenament, són efectius en la seva funció. Aquests dos anys d’entrenament es divideixen bàsicament en pràctiques dues vegades per setmana mínim, i realització de 400 pistes completes de circuit.

Una vegada han arribat a aquestes cotes poden passar l’examen consistent en tres proves:
- una de resistència,
- una de dificultat amb temps
- una tercera al mitjà aquàtic i bosc poblat
Si superen aquestes proves, Creu Roja a Catalunya els homologa amb la titulació de Gossos aptes per al rastreig.  Diferencies Bàsiques entre les tècniques d’ensinistrament.



· Sistema de localització: És un sistema més ràpid d’aprenentatge per a l’animal, però no és tan segur i es necessita més temps per la localització. Amb aquest mètode, es realitza una batuda de la zona on se suposa pot estar la víctima, descartant sobre un mapa les zones per quadrants. Quan s’ha finalitzat el rastreig en una zona (aproximadament cada zona sol ser d’uns 25 metres quadrats), es passa a la següent.

És necessària més quantitat d’efectius per a poder estar dintre d’un ràtio de resposta ràpida. Permet castigar al gos en cas necessari. Si la persona no està al terra no la localitza. El temps que es pot trigar a rastrejar una zona de 25 per 500 metres és de 45minuts i el total del quadrant correspon a 12.500 metres quadrats.  Descripció del sistema i mètode de recerca utilitzat per la Creu Roja a Catalunya,



· Mètode ERCBULI per rastre (Enric Bruch) El mètode ERCBULI ens permet utilitzar qualsevol tipus de gos, de raça o no. L’ensinistrament s’efectua tenint en compte les característiques diferencials de cada raça, aprofitant les seves qualitats però també, amb consciencia de les limitacions de cadascun i adaptant-los als diferents escenaris. Aquest mètode es basa principalment en seguir el rastre de la persona desapareguda, partint d’un objecte, roba, sabata etc. que hagi estat en contacte amb ella.

Començarem la recerca des de l’últim lloc on ha estat vist per última vegada, o des del seu habitatge si es dóna el cas que ningú ha pogut veure l’últim parador de la víctima. Una vegada tenim el punt de sortida, li donarem a olorar al gos la roba o objecte i començarem la recerca.

El gos es mou com vol i sense corretja. Se segueix al gos qualsevol que sigui la seva direcció, i en el moment que es perd de vista, ens quedarem quiets fins que ens vingui a buscar. Pot donar la sensació que el gos està passejant, ja que no sempre va amb el nas pegat al terra,donat que també utilitza l’aire per a poder localitzar la olor.
Totes les dificultats que el gos pugui trobar en el camí, hauríem d’afrontar-les i superarles. Aquestes dificultats poden ser moltes i de diferents tipus, com per exemple, en el cas de trobar un riu el gos ha de resoldre les diferents possibilitats que hi ha: la persona pot haver creuat el riu, pot estar dintre ofegada, pot haver caminat pel riu i sortir pel mateix costat o pel costat contrari, més amunt o més a baix...

En tots els casos el gos a d’estar entrenat per a poder solucionar el problema. Amb aquest sistema, no és necessari quadricular la zona, ja que el gos, al seguir el rastre, es dirigeix directament al lloc on es troba la persona desapareguda. En cas que el rastre hagi desaparegut, pel temps transcorregut des de la desaparició, o per les característiques del terreny, el gos automàticament passa a desenvolupar el sistema de localització, però sempre buscant la olor que li donem de la víctima.

En el cas d’una persona desapareguda per una riuada, podem donar a olorar al gos roba del desaparegut. El gos, començarà la localització des del punt on el riu es va dur a la persona, i en el cas que la persona desapareguda hagi pogut perdre alguna sabata o samarreta, el gos ens pot localitzar l’objecte, confirmant d’aquesta manera que estem sobre la pista correcta. Mitjançant el mètode ERCBULI, també podem localitzar a una persona en moviment.


En ocasions la víctima desapareguda, intenta buscar una sortida, i està en moviment. En aquests casos, el gos en el moment que la troba torna amb el seu guia, i ho du fins a ella. En zones urbanes, la possibilitat d’èxit és molt més baixa, ja que les distraccions són molt fortes per al gos. Les olors variades i diferents dificulten la recerca. És aquí, per exemple, on hauríem d’utilitzar un gos amb les característiques adequades de raça i perfil, que sigui del tot sociable amb altres gossos, gats, etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada