Trastorn de l'espectre autista

Aquests dies al MP07, Suport a la intervenció educativa, estem treballant els casos d'infants i joves amb TEA a l'àmbit escolar. Coincideix que al Caixafòrum de Barcelona hi ha una exposició, que ara presentarem, i també recomanarem un parell de llibre. Preneu-ne nota.

Aquí teniu el cartell de l'exposició que aquests dies podem veure a Barcelona, amb un bon recull d'obres fetes per persones amb TEA. L'exposició gravita al voltant de diversos eixos, com per exemple: Posar ordre al món, qui sóc, on estic, números i lletres, etc.

Naoki Higashida és l'autor japonès de La raó per la que salto: La veu d'un noi des del silenci de l'autisme. Va néixer el 1992 i va ser diagnosticat amb autisme quan tenia sis anys d'edat. En tenia 13 quan va escriure el llibre que va ser publicat en anglès el 2013. També és autor d'altres llibres i manté un bloc en el que va escrivint amb regularitat. Tot i les seves dificultats per a comunicar-se ha pogut arribar a fer algunes xerrades al Japó sobre l'autisme, amb la finalitat de fer que aquest trastorn mental sigui més present i reconegut en la societat actual. 
Un fragment del capítol titulat "¿Perquè repetim les mateixes preguntes una vegada i una altra?"
Així és que sí, entenc les coses, però la meva manera de recordar funciona d'una manera diferent a la dels demès. Imagino que la memòria d'una persona normal està disposada de forma continuada, com una línia. La meva memòria, en canvi, és més aviat com una piscina plena de punts. Jo sempre estic "pescant" aquests punts (repetint les mateixes preguntes), per a poder arribar al record que representa cada punt. 

 El següent llibre d'en Mark Haddon, tot i ser novel·la, també intenta mostra la forma particular de captar el món, d'entendre'l,... per part d'en Christopher Boone.

Elogiada amb entusiasme per milions de lectors arreu del món, El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la que no s'assembla a cap altra. El narrador, Christopher Boone, té quinze anys i pateix una forma lleu d'autisme. És tot un expert en matemàtiques, però sap molt poques coses sobre els els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat... Odia el groc, el marró i que el toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el gos d'una veïna decideix iniciar una investigació. Lluny de fracassar, la recerca d'en Christopher, que emula el seu admirat Sherlock Holmes -el model de detectiu obsessionat amb el distanciament i l'anàlisi dels fets-, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l'envolten. És un llibre de culte per a moltes persones.

 María y yo és un llargmetratge documental que s'endinsa en l'autisme a través d'un cas concret: el del dibuixant Miguel Gallardo i la seva filla Maria, de 14 anys, que és autista. La pel·lícula serveix d'adaptació cinematogràfica pel còmic homònim, que va ser nominat als premis de millor obra i millor guió en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona i guardonada en el Premi Nacional del Còmic de Catalunya, del propi Gallardo i ha estat dirigida pel debutant Félix Fernández de Castro. El dia a dia dels protagonistes, amb les seves petites alegries i els seus problemes de convivència, es mostra a l'espectador amb naturalitat, intentant aportar una mirada diferent sobre la discapacitat i trastorn mental de la jove.