Què és l'emigració, la immigració i la migració?
La immigració és l’entrada a un país o regió per part
de persones que van néixer o són d’un altre Estat o regió.
L'emigració és la sortida de persones d’un país,
regió o lloc determinat per dirigir-se a un altre lloc.
La migració engloba els dos termes (immigració i
emigració) en general, que seria realitzar qualsevol moviment o el procés del
canvi, d’entrada o de sortida d’un lloc.
Causes i conseqüències
FACTORS
DE MIGRACIÓ
|
|
FACTORS
DOLENTS
|
FACTORS
BONS
|
|
|
Països amb més immigració i migració
El
principal país amb més immigració és Estats Units ja que allà hi ha moltes més
oportunitats de treball i d’altre banda, les empreses son d’alta qualificació i
a més a més hi ha les universitats amb més prestigi.
Després
d’Estats Units trobem Rússia i Alemanya amb més de 10 milions d’immigrants al
seu territori. Espanya queda en el 10é
lloc la qual te una continua arribada d’immigrants per la seva situació geogràfica
prop d’Àfrica i la seva proximitat amb Amèrica Llatina.
D’altre
banda però, els països on hi ha més immigració il·legal son la frontera entre Mèxic
i els Estats Units, Espanya, el nord d’Àfrica els Balcans i Malàisia.
·
Dades de
la immigració a Catalunya
o
Principals nacionalitats estrangeres
Hem
extret de la pàgina gencat.cat un recull de les principals nacionalitats estrangeres
a Catalunya, realitzat el passat Gener de 2015. Nosaltres només ens fixarem en
les 20 primeres, tot i que n’hi han fins a 40 i altres països però representen
un percentatge molt baix de la població.
A
Catalunya hi ha aproximadament 7.500.000 habitants dels quals 6.500.000 tenen
la nacionalitat espanyola i la resta, que són aproximadament 1.000.000, tenen
nacionalitat estrangera.
Com bé
es pot observar en la taula, hi han 5 d’aquests 20 països que estan de color
rosat, que són de la Unió Europea, i la resta són d’arreu del món, tot i que
les que més predominen són el Marroc, Romania, Xina i Itàlia. La immigració
d’aquestes nacionalitats és de caràcter econòmic, és més per supervivència o
creuen que obtindran més recursos laborals i econòmics i millors condicions de
vida.
No
obstant, no tota la immigració és per tema econòmic ni per necessitat, sinó que
també podem trobar països com Anglaterra, Estats Units, Alemanya… que immigren
més pel fet que han de venir cap aquí perquè la seva feina comporta un continuo
desplaçament cap a altres països on tenen empreses.. etc, però no per falta
d’oportunitats.
o
Distribució per comarques
Aquest apartat de l’article, per tal de fer-lo més a me i
per despertar més el vostre interès, l’hem realitzat només amb les comarques
que trobem a la classe de 1r d’Integració Social, que són el Berguedà, el
Bages, el Solsonès, l’Anoia, la Cerdanya, Osona i la Noguera. Per realitzar els
gràfics hem extret les dades del gencat.cat, les quals es van actualitzar
aquest passat gener i hem pogut observar que les tres comarques que tenen un
nombre més elevat d’immigrants són la Noguera, en primer lloc amb un 17%,
seguida de la Cerdanya amb un 15% i les comarques que en tenen menys, amb un 8%
les dues, són el Berguedà i l’Anoia.
No obstant, si fa no fa, totes es situen en la mateixa
mitjana d’immigrants. Llavors, respecte la nacionalitat que viuen en aquestes
comarques, hem pogut observar que en totes les comarques, en general, hi ha un
gran predomini de marroquins i romanesos. Respecte els marroquins, les
comarques que en tenen més són, el Solsonès amb un 44,8%, l’Anoia amb un 43,8%
i Osona amb un 41,4%. No obstant, a la Cerdanya, només hi ha un 5% però si que
hi predomina molt la nacionalitat de Bolívia i Portugal, cosa que en les altres
comarques el percentatge d’aquestes, és molt petit. D’altra banda, respecte
Romania, igual que el Marroc, on hi ha un major predomini és al Solsonès amb un
26%, seguida de la Noguera amb un 35% i el Berguedà amb un 24% i la comarca que
en té menys és Osona.
Respecte altres nacionalitats que predominen en aquestes
comarques, seguides del Marroc i Romania, trobem que a l’Anoia i al Bages hi ha
Xina; al Berguedà, Polònia i Equador; a la Cerdanya, com bé s’ha dit
anteriorment, Bolívia i Portugal; a la Noguera, el Senegal i Bulgària; a Osona,
el Ghana i Índia i al Solsonès, Ucraïna i Bulgària, també.
Casos recents
d’immigració i migració a Europa:
§
Itàlia rescata a 1.300 immigrants en un
dia al Mediterrani.
Del 1 de
gener a 17 de desembre de 2014 van arribar 167.462 immigrants a Itàlia per mar
a treves del canal de Sicília que separa Itàlia d’ Africà. Si ens fixem en les
xifres ens poden semblar impressionants però nomes es un petit pic en una
terrible estadística.
En un
d’aquets rescats trobarem l’historia d’una dona de 28 anys que va deixar al seu
marit i als dos dels seus fills un de 6 anys i un de 10 per intentar arribar a
Europa. Aquesta dona estava embarassada i va donar llum a un nen a bord d’una
de les naus de rescat (l’Etna) que esta dotada de serveis mèdics, apart aquesta
dona portava en braços a la seva filla mes petita de d’un 1 i 3 mesos. Aquesta
mare va arribar a terres Italianes juntament amb 400 immigrants més dels quals
1 era un cadàver: un més dels morts del Mediterrani, el mar que cada any
engoleix a mes nàufrags en tot el mom segons l’agencia de les nacions unides.
La imatge d’aquesta mare amb la seva filla i de part va obrir tots els
informatius de les televisions.
El
ministre d’interior italià insisteix que la immigració està canviant, abans
eren persones que sortien per raons de econòmiques en canvi ara venen de zones
de guerra i la majoria demanen asil polític.
§
El nen que va creuar la frontera de
Tarajal dins d’una maleta.
Te 8
anys, la pell negra i de constitució prima i es diu Abou, és d’originari de
costa de marfil i estava mort de por i no coneixia de res a la Fatima la jove a
la que havien pagat nomes per passar-lo per la frontera. Una hora més tard de
que el noi obris els ulls davant de la guàrdia civil va arribar al control un
home subsharia i els agents li van demanar la documentació va resultar ser de
Costa de Marfil. Li van demanar d’ on venia i va dir de Marroc però que vivia a
Canàries, desprès li van demanar si tenia familia a Espanya i va dir que si,
una dona que estava a Europa i dos fills, seguidament li van demanar si tenia
alguna foto i va dir que no, els agent li van mostrar una foto del nen i li van
demanar si aquell era el seu fill pregunta a la que ella va contestar que si.
L’home
quan va veure que el seu fill no havia passat la frontera es va ficar a plorar
de forma desmesurada dient que ell nomes volia que el seu fill pugues viure amb
ells a Canàries, no va voler declara res més, ara esta detingut es sospesos d’un
delicte de tràfic de persones ja que possiblement va pagar amb aquella dona
perquè coles al seu fill a Espanya dins d’aquella maleta.
Tractat d’ Schengen:
Els acords
de Schengen van ser signats el 1985 I 1990 Schengen i van entrar en vigor l’any
1995 a Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos
i Portugal i més endavant, s’hi van
afegir altres països de la UE, a més de Islàndia, Liechtenstein, Noruega i
Suïssa.
Aquests acords
eren per suprimir els controls fronterers amb l’objectiu de garantir la lliure
circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers. D’altra banda,
les normes d’aquest espai, impliquen, a més de l’eliminació d’aquests controls,
també el seu reforçament a les fronteres exteriors, l’establiment d’una
política comuna sobre l’estada temporal de les persones i la col·laboració
transfronterera policial i judicial. La seva adaptació és avaluada amb un
qüestionari i visites dels experts de la Unió prèviament a la seva incorporació
efectiva.
Fronteres internes i externes
FRONTERES INTERNES
|
FRONTERES EXTERNES
|
·
Podran creuar-se en qualsevol lloc sense que es
realitzi cap tipus de control a les persones.
·
Les fronteres comunes no desapareixen, el que
desapareix és el control fronterer per aconseguir la lliure circulació. Tot i
així, aquests es poden posar en funcionament per qualsevol estat amb prèvia
consulta amb les altres parts del contracte.
|
·
Només poden creuar-se pels passos fronterers i durant
les hores d’obertura establertes.
·
Hi ha controls fixos que es realitzen als ports
fronterers exteriors habilitats i durant les hores d’obertura establerts.
Aquests poden ser sobre persones, vehicles i objectes en poder de qui creua
la frontera.
·
La finalitat dels controls de les fronteres és comprovar
la documentació de qui pretén creuar la frontera i detectar qualsevol tipus
d’infracció; i també, prevenir amenaces per a l’ordre públic i la seguretat
nacional dels estats contractants.
·
També s’estableixen controls mòbils que vigilen a totes
a hores i que pretenen detectar persones no autoritzades a creuar la
frontera.
|
Webgrafia:
http://politica.elpais.com/politica/2015/05/07/actualidad/1431016348_347461.htmlEva, Mònica i Clara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada