Sobre la Mutilació Genital Femenina

1. Definició.
La mutilació genital femenina consisteix en l’extirpació del clítoris amb medis quirúrgics rudimentaris (normalment), sovint acompanyada de la mutilació de parts genitals externs femenins a fi d’evitar sentir plaer sexual, que les dones arribin verges al matrimoni i que després, en siguin fidels. Les dones que no es sotmeten a aquesta intervenció les consideren impures i fins i tot les rebutgen. En alguns països es fa de manera rutinària, mentre que en altres ho justifiquen amb finalitats mèdiques.
Aquesta pràctica se la coneix amb diferents noms:
-Circumcisió femenina, usat com eufemisme.
-Ablació o infibulació, expressions que utilitzen per justificar o fins i tot legitimar la pràctica.
-Mutilació genital femenina (MGF), expressió que s’usa de manera global per provocar rebuig cap a aquesta pràctica i per conscienciar a la població mundial que és una manera de violar els drets de les dones i les nenes. 

2. Perquè es duu a terme.
Bàsicament per tres raons; evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. 

3. Llocs on es duu a terme. -EUROPA
L'augment de la immigració ha portat aquesta pràctica a Europa.
La mutilació genital femenina, en qualsevol de les seves modalitats, es troba penada per la llei als principals països d'aquest continent amb algunes excepcions com Itàlia o Irlanda. No obstant això, encara que existeixen en alguns països europeus amb normatives legals de control sobre el permís de sortida per a les nenes en situació de risc per aquest tipus de costums, hi ha denúncies que mig milió de dones i nenes han sofert la *MGF a Europa en els últims temps, fins i tot en centres sanitaris sota corda.
-ÀSIA
La mutilació genital femenina, particularment en la seva forma de *circumcisió sunna, està present en pràcticament tots els països àrabs del continent, així com en les comunitats *kurdes. Afganistan, Tadjikistan, Brunei, Malàisia i Indonèsia també la practiquen, els tres últims incloent els tipus de mutilació més radicals.
*CIRCUMCISIÓ SUNNA: nom usat en els estats islàmics per anomenar la circumcisió femenina (mgf)
*KURDES: Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, que habita a la regió muntanyosa delKurdistan, al sud-oest d'Àsia.
-ÀFRICA
Es calcula que a Àfrica hi ha 92 milions de dones i nenes de més de 10 anys que han estat objecte de MGF.

4. D’on prové (aspectes antropològics).
La mutació genital femenina és una pràctica de la que se'n té constància que es practicava al segle V aC, provinent de l’antic Egipte, prèvia al naixement i expansió de l'Islam, que es va difondre a través de la influència de la civilització egípcia. Això explicaria que la practiquin els cristians *coptes d'Egipte i del Sudan,
els *jueus falaixa d'Etiòpia i tribus africanes de culte animista.
*COPTES: grup cristià natiu d'Egipte i conformen un important grup ètnic i religiós. Són el major grup cristià en aquest país.
*JUEU FALAIXA: grup ètnic etiòpic que es distingeix sobretot per practicar certes creences i tradicions del judaisme. 

5. Com afecta a les dones que els hi practiquen MGF (conceqüències)
Hi ha diferents conceqüències en la dona, noia o nena que s’aplica una mutilació genital. Principalment trobem conceqüències físiques immediates que poden ser: hemorragies, la possible lessió d’órgans veïns, infeccions i retenció urinaria. Però aixó no és tot, també hi ha més conceqüències físiques que arriban a llarg plaç com: infeccions recurrents d’orina, alteracions de la menstruació, infertilitat, malalties de transmisió sexual, problemes sexuals ( com per exemple, necessitat de incissió previa al primer coit ) i complicacions en el part ( fins i tot impossibilitat en el part vaginal ).
A més, també cal tenir en compte les conceqüències psicologiques sobre la MGF. Aquestes podrien ser: efectes sobre la sexualitat femenina, com per exemple, ansietat, terror, humiliació, submissió, baixa autoestima... fets que poden provocar que també efecti la sexualitat masculina (poligamia masculina, cerca d’altres companyeres sexuals), i tot plegat pot ocasionar problemes en la convivència en parella. 

6. A quantes dones afecta (percentatges)
A nivell mundial hi ha 28 països de l’Àfrica subsahariana i Orient Mitjà on es realitza l’ablació, al voltant de 130 millons de nenes són sotmesses a aquesta pràctica, i, segons la UNICEF, 3 millons de nenes pateixen l’ablació cada any.
Tot i que Àfrica és el continent més afectat amb diferència per la MGF, cal destacar que també se’n practica a diferents països de l’Àsia; Indonesia i Oman, on més d’un 50 per cent de les dones en són afectades. A més, a Arabia Saudita, Irak, Yemen i Irán, tot hi que el percentatge és més baix (entre 11-25). 

A l’Àfrica es calcula que hi ha 92 millons de dones i nenes de més de deu anys que han estat objecte de MGF.
Els països que en són afectats amb més d’un 75% arribant fins i tot en casos de 98%-100%, són Egipte, Sudan, Somalia, Sierra Leon, Guinea, Gambia, Malí i una part de Senegal. Tot hi això, en altres països com ara Mauritania, Burkina Faso i Etipoía, trobem entre un 51% i 75% de dones i nenes que també en són afectades.
A Kenia, República Centroafricana, Chad, Costa de Marfil, i part del Senegal, el percentatge de dones o nenes afectades és d’entre un 25% i un 50%. I per últim, paisos africans on també es pràctica però on menys d’un 25% de població femenina n’és afectada, són: Tanzania, Zambia, Nígeria, Camerún, Benín, Togo, Chana, Níger, i parts del Senegal.

7. Lleis que tracten la MGF (a nivell espanyol)
La MGF a Espanya, està considerada com un atac contra la integritat física de la persona, queda clar a l’article 149.2 del Codi Penal, després de ser reformat per la Llei orgànica 11/2003, amb penas que van des de sis fins a dotze anys de presó.

El lloc geogràfic on es comet la MGF té un gran pes, ja que en l’artícle 23 de la Llei orgànica del poder judicial es basa en el principi de territorietat (s’aplica la llei vigent en el territori on es comet el fet) però hi ha determinades excepcions recollides en aquest mateix artícle (genocidi, terrorisme, prostitució...). A més d’aquestes excepcions, la Llei orgànica 3/2005 inclou els delictes relatius a la MGF sempre que els responsables es trobin a Espanya.
Els procediments aplicables són:
Penal: tant si s’ha comès a Espanya com a l’estranger, es permet perseguir els responsables, per part del tribunal espanyol, encara que els imputats siguins estrangers. Civíl: D’acord amb l’existència d’un perill per la menor, i la necessitat d’adoptar mesures per protegir-la amb caràcter cautelar i urgent, es podrà actuar administrativament. 

8. Fundacions, entitats, etc. que lluiten contra l’ablació
Cal destacar l’actuació a nivell internacional de la OMS, la UNICEF, i la UNFPA contra la pràctica de la MGF. Tot i aquestes grans organitzacions, també hi ha d’altres entitats i fundacions que estàn lluitan en contra de l’ablació: com per exemple GAMCOTRAP a Gambia, ONG Tostan que treballa a Gambia, Senegal, i a l’Estat espanyol, Save a girl, save a generation, Associació de Dones Antimutilació (AMMAM)...
Totes aquestes entitats i moltes més, tenen un mateix objectiu, i gràcies a aquestes s’ha aconseguit reduïr la pràctica de l’ablació en els darrers anys, tot i així encara queda molta feina per fer, i per tant se segueix lluitant.
http://www.saveagirlsaveageneration.org/
 
9. Dia internacional contra la MGF
El dia internacional contra la mutilació genital femenina (MGF) se celebra cada 6 de febrer segons l’organització mundial de la salut.se celebra cada any per sensibilitzar a tota la població sobre aquesta practica. La mutilació genital femenina , del tipus que sigui , es considera una pràctica nociva i una violació dels drets humans .Es consideren mutilacions genitals femenines tots els procediments que comportin l’ablació parcial o total dels genitals externs femenins o la lesió dels òrgans genitals femenins que no responguin a raons mèdiques.
La MGF és una practica mil·lenària de control sobre el cos i la sexualitat de les dones que depèn més de les ètnies practicants que no pas del país d’origen. cap creença religiosa la subscriu , tot i que hi ha persones que poden adduir aquesta premissa per tal de justificar-la.

Catalunya compta amb un sistema pioner , exemple de bona pràctica a nivell internacional , que es vehicula a través del protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina i que implica diversos departaments de la generalitat de Catalunya. 

10. Guia sobre la MGF - protocol per la prevenció
El juny de 2002 es presentà el protocol de prevenció de les mutilacions genitals femenines. Es un treball interdisciplinari de la comissió de persones expertes que havia rebut l’encàrrec del parlament de Catalunya de dissenyar un pla d’acció contra la pràctica de les mutilacions rituals femenines a Catalunya. Durant aquest anys de funcionament del protocol hi ha hagut modificacions importants dels textos legals. D’una banda , s’ha tipificat com a delicte la mutilació genital en el codi penal , i , de l’altra , hi ha hagut canvis en els criteris d’extraterritorialitat en l’execució d’aquest delicte , per la modificació de la llei orgànica del poder judicial. aquest canvis legislatius han fet modificar i millorar-ne el funcionament , adaptant els circuits a les nova realitat social i donant importància a les comunitats i associacions per prevenir aquesta pràctica ancestral. Hi ha 6 protocols d’intervenció i son els següents:
1.-Professionals de la salut.
2.-Professionals dels serveis socials d’atenció primària. 3.-professionals de centres docents.
4.-professionals d’atenció als menors amb risc. 5.-Professionals dels cossos de seguretat.
6.-Associacions que treballen per a la prevenció de les MGF.
També hi ha telèfons d’atenció i que son els següents: Infància respon 900300777
Línia d’atenció a les dones en situació de violència 900900120 Sanitat respon 900300777
Secretaria per a la immigració 932701230


11. Reestructuració quirúrgica
La clitoridectomia consisteix en l'extirpació o ablació del clítoris amb medis quirúrgics rudimentaris o no, normalment acompanyada de la mutilació de part dels genitals externs femenins a fi d'evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on es practica. A alguns països es fa de manera sistemàtica i rutinària, mentre que a d'altres es justifica amb fins mèdics que tercers països no

consideren provats ni inevitables. Existeixen diverses formes de mutilació genital femenina, classificades en quatre tipus segons l'OMS:

1. Tipus I o Clitoridectomia, als països islàmics anomenada sunna (de l'àrab, "tradició"): incisió al prepuci del clítoris que habitualment sol quedar intacte. Aquesta intervenció és l'única que, mèdicament, es pot comparar amb la circumcisió de l'home.
2. Tipus II o Excisió: ablació del clítoris total o parcial, normalment acompanyada d'una extirpació dels llavis menors. És la intervenció més freqüent i es practica a 25 països de l'Àfrica subsahariana, a Àsia (bàsicament a Indonèsia i Malàisia), a Egipte, Sudan i el Iemen. Equival a l'ablació del gland del penis de l'home.
3. Tipus III o Infibulació (o "circumcisió faraònica"): és la manera més agressiva i consisteix en l'extirpació total del clítoris, llavis majors i menors. Després de l'acte, hi ha un cosit d'ambdós costats de la vulva fins que queda pràcticament tancada, deixant únicament una obertura estreta per la sang menstrual i l'orina. Després del part les dones solen tornar a ser re- infibulades. Es practica a Djibouti, Egipte, a algunes regions d'Etiòpia, a Mali, a Somàlia i al nord del Sudan.
4. Tipus IV o altres, en les que destaquen qualsevol manipulació dels genitals amb finalitats no terapèutiques, com el pírcing o el dry sex. Entre elles hi trobem la introcisió: varietat de mutilació poc freqüent però molt severa practicada per algunes tribus d'aborígens australians i pels xipibo-conibo, tribu situada al nord-est del Perú. Consisteix en un allargament de l'orifici vaginal en direcció al perineu, creant una obertura des de vagina fins a l'anus amb l'ajut d'un instrument tallant, normalment pedres esmolades o ganivets de bambú.

A Catalunya, fins a 2010 un metge de l'Institut Dexeus de Barcelona ha restablert la morfologia i les funcions sexuals a 25 dones de 20 a 40 anys que fins llavors van identificar aquella part del cos amb el dolor, les infeccions i la vergonya. Manté en llista d'espera 18 dones més, un fet insòlit i valent, ja que es tracta d'intervencions en les quals les pacients temen menys l'anestèsia i el bisturí que les conseqüències que podrien patir si fossin descobertes en ambients de rigorosa tradició islàmica, catalans o africans. En2010, Dexeus està formant en la reconstrucció del clítoris cirurgians de València i Madrid. 

12. Opinió

És evident que l’ésser humà és un animal més del planeta Terra, però la complexitat cerebral, de la que disposem, que supera la de qualsevol altre animal, ens diferencia de forma clara. L’ús del raonament sempre ens ha donat un gran poder. El que cal tenir en compte és que aquest poder, també l’utilitzem de forma negativa (m’atraveixo a dir que és més usat negativament que positivament), potser podríem dir, que aquest poder ens ha portat sovint a fer coses de “bojos”, com per exemple a anar en contra del mateix ésser humà. Dins de les moltes negatives que aporta el poder de raonar, anem al gra, i centrem-nos en el que és la mutilació genital femenina. Una tradició per uns, un pas per fer-se grans, per créixer, i una acció incomprensible per altres, masclista a més no poder.
Bé, cal que dividim la ment per un segon, jo dins del meu entorn no ho he viscut, per tant em posiciono amb tots aquells que ho veuen com un fet realment incomprensible, d’aquells que fins i tot no es poden creure, però, i si hagués nascut en un país on “aquesta cosa que ara no em puc creure” fos la realitat del dia dia?, una tradició més, que coneixes des que tens consciència, i ningú en parla com un fet negatiu, és la normalitat, forma part de la vida, i és el que “s’ha de fer”. La majoria de nosaltres quedaríem amb els braços plegats, i seríem un més d’ells, sense ni plantejar-nos la possibilitat de dir no, i sense ni tan sols adonar-nos que aquesta “tradició” no ens dóna res de positiu, sinó absolutament tot el contrari.
D’acord, ara tornem al nostre “món", i pensem. Una resposta segura és ajudar, lluitar en contra de tot això. Creieu que per estar més “desenvolupats , tenir la ment més oberta” i adonar-nos que aquesta tradició trenca amb tots els drets humans, els podem ajudar? Realment la resposta és afirmativa, però considero que s’ha de fer una gran reflexió sobre COM s’ajuda a aquestes persones i cultures. Una gran part de població europea,

creu que a causa del subdesenvolupament africà, Europa, pot ser fins i tot incomparable amb Àfrica, no? Penso que podem pensar que som incomparables, però no superiors, ni que tenim la ment més oberta, i podem pensar més enllà i arribar més lluny que ells, si això fos la realitat, tots aquests països (africans o asiàtics), que no sé del cert si tothom sap, que tambo tenen la capacitat de raonar, ja haguessin dit prou seguint el nostre exemple d’una Europa perfecte i feliç. Ja que possiblement, tot i el que estàn aguantant totes aquestes dones, noies i nenes, són més felices que la majora de persones d’aquí, ja que aquí resulta, que no mutilem genitalment a les dones, però hi ha noies i nois que moren intentant aconseguir un cos perfecte que veuen cada dia a la televisió, i no és estrany que a cada classe de cada institut hi hagi una o més persones les quals estan patint això i ho tenim com un fet normalitzat, encara que es digui que no, si ara baixes un Marcià de Mart, amb aquest simple exemple europeu ja al·lucinaria mil vegades més del que al·lucinem nosaltres en saber la de casos que hi ha, perquè en el fons, sí, ja tenim normalitzada aquesta “bogeria” de tot el que ens pot donar un físic que segueixi els esquemes actuals d’un “bon físic”, i crec que el Marcià riuria per no plorar si li expliquéssim que fins i tot ens operem per “millorar” el nostre cos, (aquest és un exemple d’entre molts altres exemples possibles de “bogeries” de països “desenvolupats” que veiem com a fets normals), per tant, qui és el “boig" aquí? qui és superior a qui?
El que vull dir amb tot això és que realment, ja que ens adonem de que l’ablació trenca amb tots els drets humans, fem el possible per lluitar-hi en contra, però no des de la superioritat que molts pensem que tenim, ja que personalment considero que aquesta superioritat és nul·la, no s’ha de pretendre que aquests països deixin de fer “bogeries” per caure en les

nostres, és a dir, no penso que el correcte sigui que prenguin com a exemple la nostra mentalitat.
I, de nou, és molt clar el perquè del que penso: Hi ha dones mutilades, que són més felices que la majoria d’aquí, tot i dinar a la cuina (mentre tenen els marits al menjador), tot i anar tapades de dalt a baix, i tot i moltes altres injustícies o justícies, que tenen dins de la cultura en què viuen, segueixen sent més felices que les dones d’aquí.